Fa un any vaig començar de nou a mirar material per estudiar euskera, i a dia d'avui, he fet un salt cap endavant. He avançat més en els últims mesos que en les dècades anteriors, i n'estic contenta. La solució al final era ben senzilla: buscar una profe.

He tingut la sort de trobar una persona fantàstica que a més de saber-ne un munt, em veu venir i, per tant, em fa la guitza, em fot el dit a l'ull i m'exigeix més del que semblaria que puc donar perquè, si he de ser sincera, la millor forma que tinc d'aprendre és voler demostrar constantment que sóc millor del que hom espera de mi. I, de la manera menys esperada, el català ha esdevingut un aliat en l'aprenentatge de l'euskera perquè hi ha un bon grapat de paraules que puc traduir o entendre millor passant al català que no pas al castellà. "Comer" y "cenar" són paraules que utilitzo constantment en castellà, però em resulta més senzill lligar-ho amb "dinar" i "sopar".

(Tot redactant i teclejant m'he adonat que em resulta més difícil accentuar escrivint a ordinador que no pas a mà, estic absolutament sorpresa, confosa i fins i tot una mica ofesa. Sort que l'euskera no em demana accentuar, ja només em faltava això!)