Vaig néixer a Praga als principis anys de les noranta, encara que sóc anglesa. El meu pare hi treballava i com que els meus pares s’havien casat poc abans que va començar aquesta feina, la meva mare es va mudar allí també amb ell. 

La meva mare va tenir vint-i-set anys quan vaig néixer jo. Durant aquesta època, les dones solien ser més jove quan donaven naixement a fills. De fet, a l'hospital on tractaven la meva mare, les infermeres li van dir ‘una mare geriàtrica’. Ella va estar traumatitzada! 

Els meus pares no volien saber si jo seria un fill o una filla quan la meva mare estava embarassada. Desafortunadament, un dia a l’hospital les infermeres estaven xerrant entre si en txec sobre la meva mare i una va dir que tot anava bé amb ‘la filleta’. No sabien que la meva mare havia començat a estudiar txec i podia entendre’ls! Des que aquest dia, el secret s’ha escapat. 

Vam passar uns anys a Praga abans que tornar a Londres. No me’n recordo com que era tan jove, però sé que els meus pares tenen un lloc especial als seus cors per la ciutat i les seves persones.