Quan vols saber com aprendre dues llengües al mateix temps, hi ha molts vídeos a YouTube que ho expliquen. Tothom recomana altres maneres de fer-ho, però tots estan d'acords amb una cosa: no intentis mai seleccionar dues llengües de la mateixa família, és a dir que va bé aprendre l'italià i el japonès o l'alemany i el francès, però no va bé aprendre l'alemany i el neerlandès o l'italià i el castellà. Per fer-ho amb èxit deus aprendre una de les llengües al menys al nivell B2 abans de començar amb la segona.
Però què fas quan has d'aprendre dues llengües de la mateixa família, en el meu cas dues llengües romàniques? Necessito l'italià per la feina i el català per raons personals i us dic que és possible: vaig començar a aprendre l'italià l'octubre passat. Tot i que encara no tenia el nivell B2 quan vaig començar amb el català aquesta primavera, ni el meu català ni al meu italià és una barreja dels dos (encara que a vegades confonc paraules molt semblants, però no és greu). Com és possible aprendre dues llengües romàniques al mateix temps com a principiant sense confondre-les? Jo diria què és possible fer-ho (naturalment, perquè hi ha gent que ja ho ha fet). Hi ha dos aspectes a tenir en compte. Bé, quins són aquests aspectes?
Si no necessites dues llengües específiques posa atenció que les llengües no siguin massa semblants. Què significa això? Podries dir: "Parles de dues llengües romàniques, totes s'assemblen!" Sí i no. És veritat que totes les llengües d'aquesta família tenen caracteristiques semblants, per exemple el vocabulari o les estructures gramaticals. Però cadascuna és única a la seva manera. L'italià i el castellà, per exemple, tenen una fonètica i una escriptura molt similars. Això també és vàlid pel català i el francès (encara que hi ha persones a qui no els agrada aquest fet :D). No sonen semblants, però hi ha moltes paraules que s'escriuen de la mateixa manera:
exemple | pronunciació francesa | pronunciació catalana |
petit | [p(ə)ti] | [pətit] |
romantiques/ romàntiques | [ʀɔmɑ͂tik] | [rrumantikəs] |
perdre | [pɛʀdʀ] | [pεrdrə] |
prendre | [pʀɑ͂dʀ] | [prεndrə] |
A vegades pronuncio paraules d'una manera pseudo-francesa com per exemple "Granollers" o "gòtic" (la pronunciació és la mateixa en les dues llengües: [gɔtik], però ho pronuncio sovint [go'ti:k] :D).
Per això combinar l'italià amb el català va molt bé perquè sonen diferents i les llengües escrites no s'assemblen, com mostren aquests exemples:
italià | català |
parola [paˈrɔːla] | paraula [pəraulə] |
vedere [veˈdeːre] | veure [bεurə] |
lenzuola [lenˈʦwɔla] | llençol [ʎənsɔl] |
melodia [meloˈdiːa] | melodia [məludiə] |
Si t'interessa una comparació més completa, he escrit aquest text en italià també. No és una traducció sinó l'intent d'expressar les mateixes idees en una altra llengua. A més d'això us deixo dos vídeos del mateix text en totes dues llengües: un tràiler de Harry Potter en italià i en català.
Això és suficient per ara. Us explico com ho faig per no confondre les llengües en el pròxim text.
Gràcies per llegir tot això!
Molt bé, Caro! És sorprenent que escriguis tan bé en tan poc temps.
Gràcies Montse, a mi també em sorprèn :D