Tinc una germana que té un any i mig menys que jo. Sempre ens hem portat bé, encara que he d'admetre que quan érem nenes discutíem sovint. Però crec que això és normal. Probablement, quan vam anar a l'internat, vam començar a portar-nos millor perquè vam viure a cases diferents i per això no ens vam veure tan sovint! Però la meva germana és una persona de què voldré cuidar per a sempre.

És bastant quiet i silenciosa quan la coneixes, però quan ella és més còmoda, a ella li agrada xerrar. Ella treballa en el departament de relacions públiques per la policia. Pot ser una feina difícil perquè sempre hi ha notícies dolentes sobre la policia (que no són molt populars avui en dia) i ella ha de tractar d'això. Però li agrada la seva feina perquè també pot utilitzar la seva creativitat per crear articles i campanyes. Sempre li van agradar les assignatures com la història, l'Anglès i l'art en què podia escriure o utilitzar la seva creativitat. En canvi, sempre em van agradar les assignatures com les ciències i els matemàtics. Els nostres camins de carrera hi han pres altres direccions com a resultat. Però sempre ens agrada passar temps junts xerrant, amb la nostra mare o el nostre pare, i els seus gossos.