Molts cops, no sé si us passa, funcionem en automàtic. Anem fent, sense pensar gaire en què fem (ni en com ho fem, que és potser igualment important) i, un dia, sense saber ben bé com, fem alguna cosa diferent i redescobrim coses.

Avui, per exemple, en obrir l'ordinador (perquè en català els ordinadors s'engeguen, però sobretot s'obren, els catalans som d'aquesta manera), he vist de cua d'ull una carpeta a l'escriptori. En realitat és un accés directe a una carpeta que té, a dins, un grapat de subcarpetes i un arxiu que es diu "Cens". Avui us parlo d'aquesta carpeta.

Si poguéssiu obrir aquesta carpeta del meu ordinador (cosa que espero que mai no pugueu fer, valoro la meva intimitat), trobaríeu que les subcarpetes duen noms una mica estrambòtics. Respectivament: Complets, Dia de l'espectador, Història de la música, Instruczione, La competència*, Psicofonies, Què passa a forocoches i Xoc de trons. No són noms que tinguin un sentit per a ningú que no sàpiga exactament a què fan referència: són títols de seccions d'un programa de ràdio que ja no és en antena. Fa molts anys, una jo més jove, però amb accés a Internet, va decidir baixar-se els talls de so que més gràcia li feien del seu programa preferit: La segona hora.

Donat que l'horari d'emissió m'agafava a classe, l'escoltava per la tarda, passant apunts o fent deures, tot i que en nits d'insomni, escoltava la repetició de la matinada. No m'agradaven totes les seccions, ni tots els programes, però aquelles veus em feien companyia i em feien riure, que era del que es tractava. Em recordo a mi mateixa al menjador dels meus pares, descarregant els talls directament del web de la ràdio, fascinada perquè fer-ho fos legal però especialment gratuït, i pensant per a mi "Això serà important en el futur, no sé per què". Doncs ves per on, sí.

No tinc tots els talls, i de fet he descobert que algú més va descarregar-se alguns talls que a mi em falten i els ha pujat a Youtube, però aquest és el meu tresor. Un tresor una mica estrambòtic, una mica bandarra. Un tresor que a estones ha envellit d'aquella manera, però que gairebé sempre m'anima el dia. Qui sap, potser properament us puc parlar de cada una d'aquestes subcarpetes, i compartir així aquest material que, ara per ara, és lost media.

I la casualitat ha volgut que avui, precisament avui que tinc un dia complicat, he mirat dos cops la pantalla del meu ordinador, m'he fixat en aquesta icona de l'escriptori, i he revisitat la ràdio de fa deu anys. I he tornat a riure, com fa deu anys. De vegades està prou bé redescobrir coses.

_________________________

*La Competència és, en realitat, un altre programa! I a dia d'avui segueix en antena, i es pot escoltar a Rac1 o a plataformes de podcast.