Darrerament he estat molt gandul. Quan em llevo, esmorzo (un te i quelcom de lleuger), em dutxo, em vesteixo i... res. Ara mateix tenim vacances a la universitat, atès que acabem de tenir exàmens i el proper semestre encara no ha començat.
Abans estudiava de valent, però ara, amb el coronavirus i amb el tancament de les universitats, hom perd la motivació. Segueixo estudiant una mica les meves llengües: el castellà, el català i el romanès. Però, a part d'això, no faig gairebé res.
Us passa també a vosaltres? Sé que no hauria d'escapolir-me del treball, de les feines domèstiques, etc., però com ho faig? Com evito la mandra?
0
Malauradament no et puc ajudar. A mi em passa exactament el mateix. ^_^ Jo provo de fer coses petites (rento alguna tassa, trec la pols d'una taula...) i així, de vegades, m'animo i aconsegueixo fer altres coses que odio (com netejar el lavabo). Els objectius petits acostumen a funcionar.
Sí, és una possibilitat. :) Gràcies!
El text està molt ben escrit.
Pel que veig no es poden afegir comentaris/correccions al títol, oi que no? En tot cas: "procrastinació" (la N falta).
Gràcies! Sí, és una badada, ja l'he corregida. :)
Caram, quin vocabulari ("badada", "escapolir-me" :D). D'on ho treus tot això?
Ho trec dels contes d'en Pere Calders. :D I també del meu professor, que és una màquina. M'agradaria parlar una mica amb tu, és possible?:)
Ah, està bé això (bé, no ho sé, de fet no els conec). És una màquina, diu :D (+1 pel col·loquialisme). És clar, digues aquí el que vulguis ;). (Per què vols parlar precisament amb mi? Mala elecció, noi! :D)
No ho sé, no crec que sigui una mala elecció. :D